Ara que la nit s'ha fet més llarga

Tornam a començar

2011-11-02T11:34:00.000+01:00

Crec que després després de molt de temps d'inactivitat (dos anys) és hora de continuar amb aquest projecte. He creat un nou blog on vaig penjant una història que estic començant i que s'anomena La biblioteca de la Luna (si, és en castellà), però també vull continuar amb aquest projecte ara que disposo d'un poc més de temps (ja que malauradament estic a l'atur).

Us esper al blog!

Callejeros viajeros a Irlanda

2009-12-08T00:18:00.003+01:00

Avui vespre han fet un programa de callejeros viajeros a Irlanda. Ha estat interessant. Si us interessa veure'l aqu? us deixo l'enllaç

Reportatge d'Irlanda

Esper que us resulti interessant.

Aina.

Un temps de descans

2009-11-25T20:54:00.003+01:00

Després de passar-me més d'un any sense dir res, crec que ha arribat el moment de reprendre aquest blog, per això avui voldria des d'aquí poder commemorar el dia CONTRA la violència de gènere.
Hi ha moltes dones que es veuen immerses en situacions que són totalment discriminatòries, que les fan sofrir, a elles i a la gent que les envolta.
Avui és el dia de dir PROU, i tothom a la seva manera lluitar contra això.

Aina

PD: Jo no he pogut assistir a la concentració d'avui a Palma, degut a que soc a la feina a Montuïri fins a les 22h, però bé, aquest escrit és el meu granet d'arena en tot això.

Un petit conte VI

2008-07-16T21:27:00.005+02:00

Elisabeth escoltà amb atenció tota la història que li contava aquell fabulós drac. Com podia ser, però, que aquella gent que havia conegut l'altra cop els tractés d'aquella manera a aquella raça de dracs?
Quan ell acabà d'explicar-li tota la història Elisabeth no sabia ben bé que pensar, però aquell drac li havia caigut molt bé...
Li vengué al cap, però, una pregunta, com podia ser que aquell cop hagués anat a parar a aquella cova i l'latra cop hagués anat a aquella clariana del bosc? Va pensar que podria ser que en Bru sabes alguna cosa, i vegent que era tan simpatic li explicà tot el qeu li havia passat i li demanà si ell sabia res dels viatgers com ella.
Bru li va dir que, malaurdament, si que sabia com controlar allò del cristall transportador (així li digué que s'anomenava), ja que ja feia molt temps van tenir bastant de contacte amb viatgers de l'espai com ella, i que abans ells els havien ajudat molt, però que feia temps que els havien abandonat i això provocà la decadència de la seva raça a dins aquell territori.
També li explicà que per a controlar el lloc de destinació el que ella havia de fer era primerament dir el nom de la persona o cosa a la que volia veure i llavors s'havia de posar tranquila, amb el cristall fortament tancat a dins la ma, i en el moment en que tancaria els ulls es transportaria al lloc desitjat.
De cop Elisabeth se'n recordà qeu quan ella anà a parar a aquell lloc estava treballant per a la festa i que era convenient tornar a casa, si no volia rebre una forta bronca per part del seu avi, per tant es va acomiadar de Bru i li va dir que esperava tornar-lo a veure prest, però que se n'havia de tornar a,l seu mon, ja que sinó podria tenir problemes.
bru li desitjà sort i ella s'acomiadà d'ell i feu el que li havia explicat bru de com viatjar...

(Continuarà...)

El noi del pijama de ratlles

2008-07-12T23:13:00.002+02:00

Aquesta setmana he llegit aquest llibre, que he trobat molt interessant. Encara que pugui semblar un llibre juvenil la veritat és que és d'una profunditat absoluta.
Us el recomano.
Per a companyar a quest llibre he volgut posar un text de Bertolt Brecht que també m'agrada molt:

Primer s’endugueren els negres,

però, a mi, no em va importar,

perquè jo no ho era.

Tot seguit s’endugueren els jueus,

però, a mi, no em va importar,

perquè jo no ho era.

Després varen detenir els capellans,

però, com que no sóc religiós,

tampoc no em va importar.

Finalment varen capturar uns comunistes,

però, com que no sóc comunista,

tampoc no em va importar.

Ara se m’enduen a mi...,

però ja es massa tard.

Bertolt Brecht

Un petit conte V

2008-07-08T21:51:00.005+02:00

L'Elisabeth s'aixecà i veié per la finestra de la seva habitació que el poble ja començava a posar-se en marxa per a la celebració que els esperava. Ella es vestí i després de berenar agafà el cistell de darrera la porta i sortí al jardí de darrera de casa seva a agafar un parell de margalides per a fer una guirnalda.
Ella era molt bona fent rams i decoració amb flors i s'havia d'encarrergar d'engalanar la façana de casa seva, però aquell dia no estava per a guirnaldes ni per a rams de flors, ja que només pensava en els dracs... va treure la bola que portava a la butxaca del davantal i es recolzà a davall l'heura que hi havia a la paret. estava tan cansada que s'adormí...
Començà a somiar i es despertà en una cova. Notava que a darrera ella hi havia alguna cosa, alguna cosa gran que li llançava l'alé al clatell. Es girà lentament i vegé uns ulls vermells, grans, que la miraven, començà a retrocedir però els ulls la seguien i darrera aquells ulls aparaixé un esser sorprenent. Era un drac, però no com els que li havien explicat l'altra cop, era més petit i tenia un color argentat molt maco. Ella es parà quan era ja a la sortida de la porta i acostà la ma a aquell drac. Ell va abaixar el cap i es tombà a terra.

- Hola- digué Elisabeth- com estas? El meu nom és Elisabeth i soc una rul. Què saps parlar tu?
- Si-respongué el drac-Jo soc un drac d'argent, una raça de dracs que ja està a punt d'estingir-se. En quedam una vintena en tot el mon. Som els únics dracs que tenim el do de la paraula, però això ha estat el nostre pitjor do.
El meu nom és Bru i visc en aquesta cova amagat ja fa un temps, amagant-me dels cuidadors de dracs. T'explico tot això perquè veig que tu no ets una d'ells...

(Continuarà...)

L'estiu...

2008-07-07T01:31:00.002+02:00

Anuncis

2008-07-02T23:21:00.002+02:00

Si et poses a cercar per Internet pots arribar a trobar anuncis com aquests de Pretz, que són molt divertits.
Us recoman veure tot el conjunt d'anuncis d'aquestes galetes i riureu una estona.

"De vacances"

2008-06-30T08:45:00.001+02:00

Això és el que a mi m'agradaria poder dir! Però ara que he acabat les classes hem toca continuar treballant...
Però bé, crec que podré tornar a passar per aquí amb més assiduïtat.

Una besada a totes i tots.

Les classes...

2008-05-29T18:50:00.002+02:00

Avui estava pensant que tenia la darrera classe del curs, i que podia estar bé, però llavors reflexionant he pensat: "No només és la darrera classe del curs, sinó la meva darrera classe de la carrera!".

Esper que efectivament sigui així i encara que tenc exàmens per al Setembre siguin els darrers.

Bé, ara a estudiar!

Quina feinada!!

2008-05-21T20:56:00.003+02:00

Darrerament no se com m'ho faig però hem surt la feina de davall les pedres. Que si carrera, que si estudi de dependència, que si congres, minicampaments...
Hem sap greu estar tan desconectada però esper que ara que s'acabaran les calses encara que tengi examens aquest espai hem serveixi per a distreurem i construir una "realitat alternativa" on poder gaudir un poqut del meu temps lliure.

Una besada a totes i tots.

Aina.

La participació democràtica

2008-04-23T15:09:00.005+02:00

Vivim en un estat que teòricament és democràtic, és a dir, on el sistema d'elecció d'una part dels nostres representants (dic d'una part perquè al rei jo no l'he pogut votar mai...)es elegida democràticament. Però estem educats per a viure en un estat democràtic? La meva opinió és que no.

Actualment estem inserits en un sistema neoliberal, en el qual no es fomenta la participació ciutadana, i encara que intenten fer-nos creure que amb les eleccions cada quatre anys nosaltres ja participam basta veure quin és l'index actual de participació en les eleccions?

Quin seria el millor sistema per a que això canviés? tenim diverses opcions damunt la taula:

La primera és el que s'anomena democràcia radical*, en la qual es basen la majoria de moviments antiglobalització, la qual aposta per un tipus d'organització horitzontal reticulada, és a dir, accepta la distinció de classes però afirmant que es necessari que hi hagi una comunicació entre aquestes.
La segona que tenim és l'anomenada democràcia participativa**, la qual ens parla, tal com diu el seu nom, d'una democràcia que afavoreixi la participació de tots els ciutadans i ciutadanes, per tant te una visió molt més verticalista*, que aposta per l'estat com a nòdul central que el que ha de fer és afavorir la participació ciutadana mitjançant consultes ciutadanes, referèndums, etc. de tal manera que la població no només es vegi implicada sinó que també s'hi senti.
Finalment tenim el que s'anomena democràcia deliberativa**, la que pretén conjugar la democràcia participativa amb la democràcia liberal. Es pretén no modificar les estructures existents però conjugant-les amb el que planteja la democràcia participativa.

*Calle Collado, A (2007). Democracia radical. La construcción de un ciclo de movilización global. revista de estudios de Juventud, 76, 55-59.

** Baños, J. (2006). Teorias de la democracia: debates actuales. Andamios: revista de investigación social, 4, 35-58.

Continuaré aquesta reflexió en un altre post

Avui he començat a fer pilates...

2008-04-22T16:57:00.001+02:00

Avui he començat a anar a classes de pilates a la UIB... Estic rebentada! Sembla que no fas res, però quan acaba la classe tot et fa mal, jejeje.

Per curiositat he cercat d'on venia això de pilates. Pel que he pogut llegir aquest tal Pilates era un home que havia sofert moltes malalties de petit i va desenvolupar aquest tipus de gimnàstica. Després la va utilitzar per a que ell i d'altres presos que van ser tancats durant la segona guerra mundial a Anglaterra, s'ha de comentar que era d'origen alemany, per a lluitar en contra de les seqüeles provocades pel fet de ser moltes persones dins la presó.

Finalment va tornar a Alemanya i va perfeccionà aquest tipus de gimnàstica, i treballà rehabilitant a veterans de guerra, fins que va exiliar a Nova York al negar-se a entrenar a l'exèrcit alemany enfront a altres conflictes. Als EUA aquest tipus de gimnàstica es feu molt famós fins a arribar al punt d'ara.

A cops cercar l'origen de les coses és molt més interessant del que sembla...

Pel 77º aniversari de la república catalana

2008-04-14T16:06:00.001+02:00

Nova plana del Jen

2008-04-10T10:17:00.001+02:00

Avui el Jen estrena nova plana web: www.jen.cat.
Us anim a tots a visitar-la!!

Una besada.

Bloody sunday

2008-04-04T14:18:00.018+02:00

Perquè és important recordar...

Un petit conte IV

2008-03-29T17:13:00.006+01:00

Què li havia passat a n'Elisabeth? Havia estat un somni? Si, segur que si... però ja li agradaria a ella que no fos així!
Es va aixecar, es va vestir, rentar i es va dirigir a fer el berenar per a ella i el seu avi. Van berenar i Elisabeth li explicà al seu avi el que havia somiat, i ell no va voler dir res al respecte, va fugir del tema, però Elisabeth estava tan emocionada que no se'n va adonar.
El dia va ser totalment normal, i a la nit Elisabeth se'n va anar a dormir d'hora amb l'esperança de tornar a entrar dins aquell mon tan fantàstic on havia estat la nit anterior.

A Elisabeth li va costar molt adormir-se, suposava que era pels nervis, però finalment quan ja despuntava l'alba es va aconseguir adormir, i quan això passa es va obrir la porta de la seva habitació, era el seu avi, que la va despertar dient-li que havia d'aixecar-se ja que tenien molta feina ja que començava la primavera i era un dia de celebració però també de treball.
Elisabeth s'aixecà i es vestí, abnegada, que podia fer? Van estar tot el dia treballant per a prepara la festa que s'apropava a la nit. Era un dia molt especial per al Ruls l'inici de la primavera, ja que implicava el naixement d'un nou cicle, d'un nou any.

Continuarà...

No hi ha demà, si no és amb tots vosaltres!

2008-03-28T10:46:00.009+01:00

Dedicat a totes aquelles persones que cada dia lluiten, s'esforcen, treballen per a aconseguir un mon millor i uns Països Catalans lliures!

Visca la Terra!

No hi ha demà (Obrint Pas)

Camí del front, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

Un petit conte III

2008-03-11T11:51:00.006+01:00

N'Elisabeth es va aixecar i va anar a dinar amb aquell home i els seu fill. Va veure que aquell torç de bosc era bastant especial, no sabia ben be com definir-ho però tenia forma de palau. Quan va sortir de la clariana en la que es va despertar va començar a veure gent que corria d'un costat a l'altre, pujaven pels arbres per escales de cargol, passaven per sobre d'ella per ponts fets amb lianes, i baixaven per grans lianes entreteixides.
Va quedar enlluernada amb tot el que es veia allà. Va seguir a en Mirith i van arribar a un gran espai que semblava un menjador. Hi havia llargues taules de fusta amb bancs i molt de menjar preparat a sobre les taules. Es van asseure en una d'aquelles taules. Allà hi havia també altres persones, homes i dones, tots vestits d'una manera particular. Portaven uns vestits de pell, però semblava que estaven folrats d'escames.
N'Elisabeth va començar a dinar i quan ja servien els postres es va decidir a demanar més coses sobre on es trobava. Li van començar a explicar que ella es trobava en una zona anomenada la terra dels dracs daurats, i que ells eren criadors de dracs. També li explicaren que en el mon en es trobaven estava dividit en cinc regnes, el regne dels dracs vermells, el dels verds, el dels blancs, els negres i els daurats. Ara mateix quatre d'aquests cinc regnes estan en pau, però el regne dels dracs verds vol apoderar-se dels poders dels altres regnes.
Van estar parlant fins que es va fer de nit i se'n van anar a dormir.
Al despertar-se n'Elisabeth es trobava a casa seva, al seu llit i tenia la bolla que avia trobat a la ma. Què havia passat? Devia haver estat un somni...

Un petit conte II

2008-02-28T13:47:00.004+01:00

A la nit, quan es trobava ja dins el llit Elisabeth va treure la bolla que havia trobat i comença a contemplar la seva brillantor. La tenia encisada. Què devia ser? D'on havia sortit? Mentre pensava tot això la jove s'adormi...

De cop es despertà. On era? On es trobava? Qui l'havia dut a aquell lloc? Es va trobar enmig d'un bosc. Tot era verd i semblava, curiosament, que estava tot molt cuidat. Però als boscos no els cuida mai ningú? On dec ser? Pensà ella. De cop va veure com un capet sortia de darrera un matoll de romaní florit. Es va sobresaltar, i va cridar. Llavors un home, ho almenys això semblava, va entrar dins l'espai on ella es trobava i engrapà amb una ma a aquell capet que sortia.

- No t'he dit més d'un cop que no molestis als convidats?
- Si pare, però és que volia saber qui era aquest ésser tan estrany...
- Jo estranya?- pregunta Elisabeth- Si un cas deveu ser vosaltres els estranys!
- Perdó senyoreta digué aquella criatura més gran. Es que no ens hem presentat. Jo soc en Mirith i aquest el el meu peti Arath, i som els cuidadors de dracs. Us hem trobat estesa a terra aquest matí i us hem portat aquí. I vostè qui és?
- El meu nom és Elisabeth i soc una rul. El que no entenc es com m'he pogut despertar aquí, si jo m'havia adormit al llit mente contemplava això. On és? Però si jo o tenia per aquí?- però per més que o cercava no o trobava.
- No t'amoïnis Elisabeth, ja o trobarem. Vols que anem a menjar alguna cosa? Ja gairebé és l'hora de dinar!

(Continuarà)

Un petit conte

2008-02-26T11:55:00.007+01:00

Enmig d'altes muntanyes hi havia un petit poble, pel mig del qual hi passava un rierol d'aigua clara, el qual estava travessat per un petit pont de fusta. Les cases que conformaven el poble estaven habitades per uns petits éssers, de cabells arrissats i pel rojos, ulls verds i pigues. Tenien unes mans petites, i un nas que semblava un boto. Les galtes solien tenir un to rosat i saludable.

Aquests ésser eren anomenats Ruls, i es caracteritzaven per tenir una vida tranquil·la, dedicant-se al que més els agradava que era passejar, i celebrar qualsevol cosa que els alegrava, des de un naixement a la sortida de la primera flor de l'any.

Una jove rul anomenada Elisabeth vivia amb el seu avi en una caseta a la vora del rierol. La casa era petita però acollidora. Tenia les parets blanques com la neu i una teulada de pedra de pissarra, típica d'aquelles muntanyes. La casa tenia dues habitacions, i una estança comuna, en la que hi havia una llar de foc, envoltada per bancs de pedra, en la que el seu avi s'asseia en els dies freds d'hivern i li anava contant diferents contes de mags, nans, dracs i princeses.

N'Elisabeth sempre s'havia caracteritzat per ser una noia alegre, però molt somiadora. Li agradava pensar que era una de les heroïnes dels contes de fades, volant sobre el seu drag daurat.

Un dia de primavera, mentre estava preparant el dinar per a ella i el seu avi va veure dins la llar de foc un petit llumet a la vora de les brases. Hi acostà la ma i agafa el "llumet" i al acostar-se'l per a veure que era va observar que era una petita bolla de cristall.

- Què deu ser això?- pensà, i al sentir la porta de la casa s'ho amagà a dins la butxaca del vestit.

(Continuarà...)

Roja separatista!

2008-02-08T15:35:00.000+01:00

Vint-i-cinc anys de condemna, vint-i-cinc anys més de cadenes,
per haver-me despenjat la llufa de l'esquena;
per haver-los gosat dir, el dia que s'emprovaven
la disfressa de democràcia, que a sota encara es veia la camisa blava.

Rojo separatista!
condemnat a ser
rojo separatista!
condemnat per ser

Vint-i-cinc anys de condemna als que van dir "sí senyor",
i van planxar-los la disfressa creient que era un mal menor;
condemnats a autoconvèncer-se que tot s'havia acabat,
com si aquesta submissió no fos una altra cel·la de la mateixa presó.

Rojo separatista!
condemnat a ser
rojo separatista!
condemnat per ser

Fet i fet, els uns i els altres tancats a la mateixa presó,
els uns amb bones vistes, els altres al forat dels terroristes.
Fet i fet, aquesta foscor va bé per tenir-ho clar.
El que sap que està tancat li queda l'esperança poder-se escapar.

Rojo separatista!
condemnat a ser
rojo separatista!
condemnat per ser

(Perquè a cops no saps en que pensa aquesta gent...)

Test personal

2008-01-23T02:05:00.000+01:00

Aquí us deixo un test sobre mi, a veure quina puntuació traieu...

Test sobre mi

Si us fa ganes, en haver fet el test podeu deixar com a comentari la puntuació que heu tret.

Una abraçada a tothom.

Simplemet pau

2007-12-18T21:51:00.000+01:00

Supòs que això és el que desitjo ara mateix, però com aconseguir-la?

Benvinguda

2007-11-29T12:47:00.000+01:00

Avui m'inicio en el mon dels blogs, esper ensortir-me'n.

Per a començar us deix amb una tira còmica de na Mafalda, un personatge al qual admir...