Un petit conte V

L'Elisabeth s'aixecà i veié per la finestra de la seva habitació que el poble ja començava a posar-se en marxa per a la celebració que els esperava. Ella es vestí i després de berenar agafà el cistell de darrera la porta i sortí al jardí de darrera de casa seva a agafar un parell de margalides per a fer una guirnalda.
Ella era molt bona fent rams i decoració amb flors i s'havia d'encarrergar d'engalanar la façana de casa seva, però aquell dia no estava per a guirnaldes ni per a rams de flors, ja que només pensava en els dracs... va treure la bola que portava a la butxaca del davantal i es recolzà a davall l'heura que hi havia a la paret. estava tan cansada que s'adormí...
Començà a somiar i es despertà en una cova. Notava que a darrera ella hi havia alguna cosa, alguna cosa gran que li llançava l'alé al clatell. Es girà lentament i vegé uns ulls vermells, grans, que la miraven, començà a retrocedir però els ulls la seguien i darrera aquells ulls aparaixé un esser sorprenent. Era un drac, però no com els que li havien explicat l'altra cop, era més petit i tenia un color argentat molt maco. Ella es parà quan era ja a la sortida de la porta i acostà la ma a aquell drac. Ell va abaixar el cap i es tombà a terra.

- Hola- digué Elisabeth- com estas? El meu nom és Elisabeth i soc una rul. Què saps parlar tu?
- Si-respongué el drac-Jo soc un drac d'argent, una raça de dracs que ja està a punt d'estingir-se. En quedam una vintena en tot el mon. Som els únics dracs que tenim el do de la paraula, però això ha estat el nostre pitjor do.
El meu nom és Bru i visc en aquesta cova amagat ja fa un temps, amagant-me dels cuidadors de dracs. T'explico tot això perquè veig que tu no ets una d'ells...

(Continuarà...)