Un petit conte II

A la nit, quan es trobava ja dins el llit Elisabeth va treure la bolla que havia trobat i comença a contemplar la seva brillantor. La tenia encisada. Què devia ser? D'on havia sortit? Mentre pensava tot això la jove s'adormi...

De cop es despertà. On era? On es trobava? Qui l'havia dut a aquell lloc? Es va trobar enmig d'un bosc. Tot era verd i semblava, curiosament, que estava tot molt cuidat. Però als boscos no els cuida mai ningú? On dec ser? Pensà ella. De cop va veure com un capet sortia de darrera un matoll de romaní florit. Es va sobresaltar, i va cridar. Llavors un home, ho almenys això semblava, va entrar dins l'espai on ella es trobava i engrapà amb una ma a aquell capet que sortia.

- No t'he dit més d'un cop que no molestis als convidats?
- Si pare, però és que volia saber qui era aquest ésser tan estrany...
- Jo estranya?- pregunta Elisabeth- Si un cas deveu ser vosaltres els estranys!
- Perdó senyoreta digué aquella criatura més gran. Es que no ens hem presentat. Jo soc en Mirith i aquest el el meu peti Arath, i som els cuidadors de dracs. Us hem trobat estesa a terra aquest matí i us hem portat aquí. I vostè qui és?
- El meu nom és Elisabeth i soc una rul. El que no entenc es com m'he pogut despertar aquí, si jo m'havia adormit al llit mente contemplava això. On és? Però si jo o tenia per aquí?- però per més que o cercava no o trobava.
- No t'amoïnis Elisabeth, ja o trobarem. Vols que anem a menjar alguna cosa? Ja gairebé és l'hora de dinar!

(Continuarà)