Elisabeth escoltà amb atenció tota la història que li contava aquell fabulós drac. Com podia ser, però, que aquella gent que havia conegut l'altra cop els tractés d'aquella manera a aquella raça de dracs?
Quan ell acabà d'explicar-li tota la història Elisabeth no sabia ben bé que pensar, però aquell drac li havia caigut molt bé...
Li vengué al cap, però, una pregunta, com podia ser que aquell cop hagués anat a parar a aquella cova i l'latra cop hagués anat a aquella clariana del bosc? Va pensar que podria ser que en Bru sabes alguna cosa, i vegent que era tan simpatic li explicà tot el qeu li havia passat i li demanà si ell sabia res dels viatgers com ella.
Bru li va dir que, malaurdament, si que sabia com controlar allò del cristall transportador (així li digué que s'anomenava), ja que ja feia molt temps van tenir bastant de contacte amb viatgers de l'espai com ella, i que abans ells els havien ajudat molt, però que feia temps que els havien abandonat i això provocà la decadència de la seva raça a dins aquell territori.
També li explicà que per a controlar el lloc de destinació el que ella havia de fer era primerament dir el nom de la persona o cosa a la que volia veure i llavors s'havia de posar tranquila, amb el cristall fortament tancat a dins la ma, i en el moment en que tancaria els ulls es transportaria al lloc desitjat.
De cop Elisabeth se'n recordà qeu quan ella anà a parar a aquell lloc estava treballant per a la festa i que era convenient tornar a casa, si no volia rebre una forta bronca per part del seu avi, per tant es va acomiadar de Bru i li va dir que esperava tornar-lo a veure prest, però que se n'havia de tornar a,l seu mon, ja que sinó podria tenir problemes.
bru li desitjà sort i ella s'acomiadà d'ell i feu el que li havia explicat bru de com viatjar...
(Continuarà...)
